continguts socials
piruw2008@gmail.com
La Serralada dels Andes és residència de diferents pobles indígenes que comparteixen un mateix origen geogràfic: Quetxues, Aimares, Maputxes... Tan sols al Perú la població indígena representa el 47% del total de la població. Així doncs, els aborígens andins són més de 8.6 milions y representen l'adaptació i integració de l'home a les muntanyes mitjançant una cultura de caire milenari, sostenible i no gens agressiva amb l'entorn, del qual, avui en dia, ja no en podem gaudir en estat pur.
Conèxier una cultura diferent, on els aborígens, els costums i les creencees divergeixen de les nostres, és una raó més de l'exploració i la reivindicació del documental. Promoure l'acostament social entre les diferents cultures aprofitant el nexe de trobada qeu ens ofereix la muntanya, ens servirà per créixer en tots els aspectes humans. En definitiva, plantegem un documental que pretén anar més enllà dels termes purament alpinístics, on la visió de la realitat social llunyana a la nostra marcarà nous reptes d'exploració cultural.
Comunitats Quetxues a la Serralada Vilcanota
Les comunitats Quetxues de Q'eros i Ausangate, ubicades al nus de Vilcanota, són descendents directes dels Inques, i fonamentalment es comuniquen en quetxua, només entenent limitadament el castellà entre les llengües foranes. La subsistència es basa en l'agricultura, que és intensiva i es concentra en la producció d'una gran varietat de tubercles, entre els quals destaquen l'oca o la patat.
Les comunitats de Vilcanota van fundar el 6 de desembre del 2005 el Parque Espiritual de Vilcanota. Es tracta del primer establiment considerat Àrea Natural Sagrada del Perú, un model que busca el reconeixement i la promoció dels valors i principis de la cultura Quetxua, promovent al conservació i l'ús sostenible de biodiversitat.
La regió de Vilcanota concentra el segon sistema glacial més important del Perú. La serralada està dominada pel seu massís de l'Ausangate, el qual es considera Apu principal dels Andes del Sud, i on cada any, més de 50.000 persones procedents de totes les regions andines fan peregrinatge per participar en el festival del Q'olloiriti, una festa pre-hispànica en que honora l'Apu.
La regió és molt rica en vitalitat i continuïtat milenària de la cultura quetxua, on es troben assentaments tradicionals, com Q'eros, reconeguts com a portadors de principis i pràctiques de sostenibilitat ambiental i que han estat proposats com la base d'una ètica moderna de conservació. Per aquest poble les muntanyes o Apus són éssers sagrats, que representen l'expressió màxima de les aspiracions humanes.
Degut a l'accés restringit que tenen algunes àrees, en les quals existeix una protecció voluntària exercida per la població local i que garantitza la continuïtat del medi, els espais naturals sagrats conserven els ecosistemes locals i la seva biodiversitat única de manera efectiva i poden serivr com a dipositaris de recursos biològics crítics per la rehabilitació d'altres paisatges andins degradats.
Així mateix, l'àrea és un destí turístic potencial important, degut a la seva bellesa i espectacularitat paisatgística. Tanmateix, la població local no s'ha beneficiat d'aquest fet. Contrariament, s'enfronten als impactes biològics, ambientals i socioeconòmics d'aquesta indústria. És per això que, el Parc Espiritual de Vilcanota està considerat com una Àrea de Conservació Comunal Andina (ACCA), un concepte de conservació basat en la gestió comunal del paisatge, integrant els models i hàbits tradicionals amb les propostes més actuals.
La coordinació del projecte està liderada pel comitè Pro-Parc Espiritual de Vilcanota i per l'Associació ANDES, amb seu al Perú.
Més informació:
Continguts socials